MEDITACIÓ VI
En aquesta meditació el problema és la fonamentació de l’existència dels objectes materials i la diferenciació entre l'ànima i el cos de l'home.
1. Com provar l’existència dels objectes materials?
- Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes es pot suposar l’existència dels cossos com a possible.
- Distinció entre la imaginació i l’enteniment. Amb la imaginació es gira envers els cossos. L’exercici de la imaginació suposa l’existència dels cossos exteriors. Es pot suposar la seva existència com a probable, però no com a necessària.
2. Es pot conèixer alguna cosa pels sentits?
- Record de les raons que ens portaven a dubtar dels sentits: de vegades els sentits són enganyadors. "Torres que de lluny m’havien semblat rodones de prop són quadrades".
- D’ara endavant, coneixent l'esperit i Déu, és possible superar, al menys parcialment, el dubte referit al coneixement sensible: totes les idees clares i distintes corresponen a objectes produïts per Déu.
- Estudi de les idees clares i distintes referides als objectes del món extern. Descartes té una idea de la seva ànima separada del seu cos. Algunes de les facultats es trobem vinculades al cos, com per exemple, la imaginació.
3. Examen del que ensenya la natura:
- La naturalesa ens ensenya el que és útil o perjudicial. Els coneixements sensibles s’han de diferenciar dels coneixements racionals, que són específics.
"El cos, per la seva naturalesa, és infinitament divisible i la ment és indivisible: si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, el cert és que això no suprimiria cap part de la ment".
- Els errors dels sentits són accidentals, és possible evitar-los estant atent, reflexionant amb ordre, cercant la claredat. Però la majoria de les vegades, la vida no espera i cal decidir-se abans d’un examen aprofundit. Hem de rebutjar els dubtes exagerats perquè són la conseqüència d’una mala comprensió.
Aquesta última meditació acaba enunciant una tesi de l'antropologia cartesiana: "Com que la necessitat dels afers ens obliga sovint a decidir-nos, abans que hàgim tingut el lleure d’examinar-los prou acuradament, cal admetre que la vida de l’home és subjecta a equivocar-nos força sovint en les coses particulars i, en fi, cal reconèixer la fragilitat i la feblesa de la nostra natura".
1. Com provar l’existència dels objectes materials?
- Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes es pot suposar l’existència dels cossos com a possible.
- Distinció entre la imaginació i l’enteniment. Amb la imaginació es gira envers els cossos. L’exercici de la imaginació suposa l’existència dels cossos exteriors. Es pot suposar la seva existència com a probable, però no com a necessària.
2. Es pot conèixer alguna cosa pels sentits?
- Record de les raons que ens portaven a dubtar dels sentits: de vegades els sentits són enganyadors. "Torres que de lluny m’havien semblat rodones de prop són quadrades".
- D’ara endavant, coneixent l'esperit i Déu, és possible superar, al menys parcialment, el dubte referit al coneixement sensible: totes les idees clares i distintes corresponen a objectes produïts per Déu.
- Estudi de les idees clares i distintes referides als objectes del món extern. Descartes té una idea de la seva ànima separada del seu cos. Algunes de les facultats es trobem vinculades al cos, com per exemple, la imaginació.
3. Examen del que ensenya la natura:
- La naturalesa ens ensenya el que és útil o perjudicial. Els coneixements sensibles s’han de diferenciar dels coneixements racionals, que són específics.
"El cos, per la seva naturalesa, és infinitament divisible i la ment és indivisible: si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, el cert és que això no suprimiria cap part de la ment".
- Els errors dels sentits són accidentals, és possible evitar-los estant atent, reflexionant amb ordre, cercant la claredat. Però la majoria de les vegades, la vida no espera i cal decidir-se abans d’un examen aprofundit. Hem de rebutjar els dubtes exagerats perquè són la conseqüència d’una mala comprensió.
Aquesta última meditació acaba enunciant una tesi de l'antropologia cartesiana: "Com que la necessitat dels afers ens obliga sovint a decidir-nos, abans que hàgim tingut el lleure d’examinar-los prou acuradament, cal admetre que la vida de l’home és subjecta a equivocar-nos força sovint en les coses particulars i, en fi, cal reconèixer la fragilitat i la feblesa de la nostra natura".
Comentario