MEDITACIÓ V
En aquesta meditació es tracta de
demostrar l’existència de Déu. Descartes ens explica que a partir del moment que té en la ment la idea de Déu, necessàriament, per la consideració de la seva
natura, ha d’admetre que Déu existeix. Si Déu
és pensat com a perfecte, no pot no-existir. Que la idea de Déu sigui evident
garanteix el coneixement clar i distint de les altres coses. A partir de la idea d’un ésser perfecte, ha de deduir la seva existència, ja que l’existència és una
perfecció.
1. Estudi de les coses materials:
- Abans de considerar el problema de la seva existència, cal estudiar les idees que té l'home.
- Les idees matemàtiques són idees innates, són veritables perquè són concebudes clara i distintament.
"Quan imagino un triangle, encara que potser no hi ha enlloc del món, fora del meu pensament, una figura així no deixa d’haver-hi una certa natura, o forma o essència determinada d’aquesta figura, la qual és immutable i eterna, que no he inventat de cap manera i que no depèn del meu esperit".
- Si les coses són veritables, existeixen.
"Car és molt evident que tot el que és veritable és alguna cosa, i ja he demostrat abans que totes les coses que conec clara i distintament són veritables".
2. Aplicació d’aquestes conclusions a la idea de Déu per tal de demostrar la seva existència:
- Examen de la idea de Déu: Déu és un ésser absolutament perfecte. Com que l’existència és una perfecció, pertany a la idea de Déu i, per tant, Déu existeix.
- El pensament no imposa cap necessitat. Segons Descartes, no és perquè pensi que una cosa existeix que la cosa ja existeix realment. Però en el cas de Déu, és la idea de Déu la que imposa la seva existència. No ets lliure de concebre un Déu sense existència.
3. Conseqüència de l’existència necessària de Déu:
- És possible adquirir una ciència matemàtica.
- Déu garanteix la veritat de les seves idees clares i distintes.
- El coneixement de Déu i de la seva bondat permet deixar de tenir dubtes sobre les idees matemàtiques.
"La certesa i la veritat de tota ciència, depenen de l’únic coneixement del veritable Déu".
1. Estudi de les coses materials:
- Abans de considerar el problema de la seva existència, cal estudiar les idees que té l'home.
- Les idees matemàtiques són idees innates, són veritables perquè són concebudes clara i distintament.
"Quan imagino un triangle, encara que potser no hi ha enlloc del món, fora del meu pensament, una figura així no deixa d’haver-hi una certa natura, o forma o essència determinada d’aquesta figura, la qual és immutable i eterna, que no he inventat de cap manera i que no depèn del meu esperit".
- Si les coses són veritables, existeixen.
"Car és molt evident que tot el que és veritable és alguna cosa, i ja he demostrat abans que totes les coses que conec clara i distintament són veritables".
2. Aplicació d’aquestes conclusions a la idea de Déu per tal de demostrar la seva existència:
- Examen de la idea de Déu: Déu és un ésser absolutament perfecte. Com que l’existència és una perfecció, pertany a la idea de Déu i, per tant, Déu existeix.
- El pensament no imposa cap necessitat. Segons Descartes, no és perquè pensi que una cosa existeix que la cosa ja existeix realment. Però en el cas de Déu, és la idea de Déu la que imposa la seva existència. No ets lliure de concebre un Déu sense existència.
3. Conseqüència de l’existència necessària de Déu:
- És possible adquirir una ciència matemàtica.
- Déu garanteix la veritat de les seves idees clares i distintes.
- El coneixement de Déu i de la seva bondat permet deixar de tenir dubtes sobre les idees matemàtiques.
"La certesa i la veritat de tota ciència, depenen de l’únic coneixement del veritable Déu".
Comentarios
Publicar un comentario